I've finally watched 'Blue is the Warmest Colour', i was so anxious about it, it received so many good reviews that i simply couldn't end the year without watching it. Just because of that, i expected so much that i kinda left the cinema a little bit disappointed in the sense that it's not a movie where many things happen, well it does, but not in the sense of plot twists or stuff like that.
The movie is a simple story, the awakening of teenage Adele, who struggles through the realisation that she has fallen in love with a girl and simply can't get that out of her system. It really captures well the aching and agony that it must be to fight against what one thinks is right and pretend to be normal and the fear of what people will think. She can't even tell her revelation to her best friend who's gay, so go figure. It also pictures the beauty of the first love, of new sensations, of everything new and beautiful and that sweet moment when you fall in love. The delicacy with which the performance of Adele Exarchopolous is done, is the greatest achievement of the movie. She simply carries on with the whole film and one just falls in love with her face, her beauty, her sweetness in acting, she embodies the whole character and her emotions displayed on the screen really captivate you, you just hurt with her.
The second part of the movie, on which Adele is living with Emma (Lea Seydoux) though still hiding her sexual orientation at work, is maybe the toughest part of the movie, as she sees how her lover has outgrown of her, her freshness and naturality are not attractive to Emma anymore, and now she demands someone more interesting, more into art, and not just one girl who "settles" into being a teacher. Adele is doing what she has always wished, to be a teacher, and you don't know if she seems to fall out of love with her job because it doesn't motivate her anymore or because Emma has put those ideas into her head and she thinks it doesn't fulfill her as much. One has to hate Emma during this part of the movie, it is understandable at one point that relationships fade and she needs something more but the way in which she does it, evidently cheating on Adele with Lise and lashing out at her when she finds out she's cheating on her with another man it's despicable. That's the perfect excuse for her, to kick out Adele from her life without being a dick about it. The cruel ways in which we act sometimes is really shown here, hurting the one we love for our own personal benefits.
The scene where they meet again some years after their break up is heartbreaking, it's the portrayal of the damage the first love can do to us, Adele cannot simply move on, she cannot go on like everyone else seems to do, she's wounded for life and the ending scene really captures that well. It's not a happy ending for her, she simply cannot see love in anyone else but in that ideal, first time love where she gave her everything.
The movie is full of emotions and it's hard to explain them all, but i feel like this is the journey of a young woman getting into adulthood, experiencing the beauty and ache of the first love. It's not a matter of gender, it's a matter of love as they say in the movie and how it can ruin us for life. This movie has stick into me and now i understand why everyone loves it so much, it's pure emotion and feelings we can all relate to and that's what makes it so special, how it reflects so much intensity that we've all felt at some point, and the feeling of leaving with a void in our hearts.
Posts
Ha llegit per damunt, perquè encara que quan va passar per Cannes (com havia de posar coses a Tokio) vaig llegir algunes impressions dels crítics, no sé tota la història. M'imagino que ha de ser sobre la relación entre elles dos, etc., però millor no saber tots els detalls ^^ Encara no l'he vista com et vaig dir, i li tinc moltes ganes. Però la van fer molt poc temps aquí :( i no vaig poder anar. A més que espero també a veure si puc veure-la en versió original. L'Adèle Exarchopoulos té pinta de ser tot un descobriment, perquè els clips que ha vist de la peli ja es nota com està dintre del personatge perquè ella de normal fa altres expressions molt diferents. I la Léa Seydoux, encara que he llegit que el seu personatge té pes però no tant, quan vas posar lo de Prada Candy crec que ja t'ho vaig dir, que m'agrada moltíssim des que la vaig descobir a La Belle Personne. Té una magnetisme especial i em recorda a l'Anna Karina, la seua expressió, pot ser per això també m'agrada més perquè adoro l'Anna.
ReplyDeleteCom et vaig dir, esperava a contar-te per aquí, ja he vist The Bling Ring! Bé, vaig estar tot el temps molt entretinguda veient-la, era com estar de festa amb el grup, i el moment quan es veuen els armaris, i diu: "let's go shopping" va ser com: "dream come true" hahaha així que ho vaig disfrutar en eixe sentit, i em va agradar molt veure la Taissa Farmiga a un paper tan diferent del de American Horror. Però besides això, entenc perquè a la gent ni li ha acabat d'agradar massa i els defectes que té. Es queda molt empty al retractar als personatges, pot ser un poc més la familia amb les dues germanes i la mare i la religió eixa que tenen, etc., però per exemple la lider del grup, no sé, m'agradaria veure un poc més les seues motivacions, interior struggle, etc. És com tot molt de passada, a part dels robos, i et quedes un poc com desitjant més i com a conjunt de peli falla per això. No em transmet com les altres pelis de la Sofia, que em passava com a tu amb aquesta, que em deixaven ahi pensant en tot el que havia vist, durant dies inclós. Espero que la pròxima vegada trie una història amb més profunditat en eixe sentit. De totes maneres, tampoc m'ha semblat tant horrible com alguns dien. És una peli entretinguda i això ja és algo, però s'espera més d'ella, o al menys jo ho esperava perquè ens ha donat moments molt bons ^^ però bé, tampoc és fàcil fer coses tant bones sempre.
Et deixaré comment a posts anteriors, perquè veig coses molt xules, com lo de Marc Jacobs que ja ho vaig veure al twitter de ATF.
Ah i sobre Mad Men que em vas preguntar al meu blog (thanks pel teu comment i els ànims ^^), doncs la 4a temporada i sobre tot la 5a agafen un ritme genial, perquè hi ha canvis i moltes coses d'evolució dels personatges, també l'época ja hi ha revolucions a USA, etc., que a mi m'estan semblant les millors temporades. Però el ritme encara a la segona-tercera pot ser un poc lent. La tercera és més totum revolotum ja de coses a la vida de Don, pot ser t'agrade més. És que es una sèrie, al menys per a mi, que m'agrada molt, però crec que s'ha de veure amb temps, perquè cada capítol és com veure una peli seriosa i et deixa ahí un poso, que es necessita temps per digerir-la. Al menys a mi si me passa, però et recomanaria que encara que tardes en cotinuar, seguires, perquè com a conjunt, vull dir, una vegada que mires enrera ja havent vist totes les temporades, l'evolució dels personatges i la història és brutal. El que passa que es un poc un ritme lent, i si nò t'agrada massa pot ser has de donar-li una altra oportunitat més endavant. Al menys a mi sí m'ha convençut.
Un petó gran!